Arbucies - Salt de la Dona d'Aigua - Passeig de la riera
Distancia: 10km ( anar i tornar) - Dificultat: Facil.
El mes de novembre del 2010 vam sortir de Menorca uns dies per anar de vacances a Arbucies, un poble de Girona que està al costat del Parc Natural del Montseny, una manera fantastica de desconectar de sa rutina diaria, gaudint d'un entorn natural maravellos.
En el seu moment per falta de temps no vaig penjar aquestes rutes que varem fer per aquells preciosos paratges i crec que es una llastima no haver compartit amb vosaltres.
En total vam fer tres rutes, no disposavem de mes dies de vacances però vam aprofitar al màxim els que teniem.
Arribarem el migdia a Arbucies, lo primer deixar les coses al hotel i cap el super a comprar provisións.
La primera ruta que farem es visitar el Salt de la Dona d'Aigua, una sortida secilla per començar despres d'un matí de avió, tren i bus.
Per fer aquesta ruta vam emprar un track, ja que el camí no está indicat, en realitat no te massa complicació quant saps per on anar.
Sortim de la rotonda de entrada al poble i passam per un petit poligon industrial al arribar al darrer carrer agafam el primer desviament a la dreta. Es una pista de terra que ens allunya poc a poc del poble.
 |
| El camí es practicament pla. |
 |
| L'alçada dels abres i lo rectes que son ens impresiona aqui no hi ha tramuntana que els torci.   Es la sortida que tenim programada per el pròxim dia. |
El camí ens va internant per el bosc fins que ens dur a la vora d'un torrent.
En aquest punt hem d'agafar un desviament que ens dura fins el Salt de la Dona d'aigua. Prest sentim la renou del aigua que ens indica per on es.
 |
Baixam i atravesam el torrent per poder veura el salt desde l'altre costat |
Una vegada aquí aprofitam per menjar i relaxarnos, disfrutant de la pau que es respira en aquest lloc.
Que ens conta la llegenda de la dona d'aigua?
" L'hereu de can Blanch, una de les famílies riques del Montseny, es va trobar una
dona d'aigua fent la migdiada sota una alzina.
De seguida es van enamorar i la nimfa va acceptar casar-se amb el jove.
Només li va posar una condició: Que mai li recordés que era una dona d'aigua.
El matrimoni va tenir dos fills: un nen i una nena. Però un dia, en apropar-se una tempesta, la dona va fer segar la collita per evitar que es perdés, tot i que encara no era prou madura.
Al final la tempesta va pasar de llarg i l'home, en tornar a casa, ple d'ira va dir-li: “DONA D'AIGUA HAVIES DE SER...”
Arran d'aquestes paraules la dona va desaparèixer i el marit no la veure mai més, tot i que cada dia anava al gorg on l'havia trobat.
Els fills però, asseguraven que la mare els venia a pentinar cada dia. "
Fantasia o realitat, cada d'un que pensi el que vulgui.
El camí de tornada es el mateix que el d'anada, es un camí apte per totom ja que es practicament pla i curt.
Una vegada son a Arbucies de nou i per acabar d'aprofitar les hores de llum que ens queden, recorrerem el passeig de la riera.
 |
| La plaça del poble. |
Atravessam el poble i baixam cap el Passeig de la Riera que es un lloc precios per passejar i disfrutar del paissatje relaxadament.
Arribam fins la Corbadora, les restes d'una fabrica de metall que feia servir l'energia del aigua per fer funcionar les seves màquines. Nomes en queden les runes però la vegetació ha tornat al seu lloc i crea un paissatge fantastic.
El sol ja es pon i la nostra volta per la riera ja a acabat. Ara cap a descansar per seguir el dia siguent.
Aqui teniu el track pujat a Wikiloc,
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1887306
4 comentaris:
Un bon reportatge!! M'ha fet molta il·lusió veure'l. Encara que fa molts anys que visc a la meva estimada Ciutadella,d'on és tota la família materna, jo vaig néixer i viure molts anys a Arbúcies, la vila del Montseny, un lloc magnífic per fer-hi moltes i boniques excursions. Mira't aquest bloc
http://www.cescnoguera.blogspot.com/ t'agradarà. Salut!!
Increïble Migue,una ruta guapa,guapa de veritat,hi ha que veure lo que donen de si set kilòmetres,gracies per compartir-la, si alguna volta vaig per eixa zona,me l'apunto.
La llegenda de la dona d'aigua es molt curiosa e interessant.
Salutacions.
Magda, ens va encantar Arbúcies i ens van quedar rutes pendents per la zona, per lo que no descartam tornar.
Es un poble precios i la gent es molt simpatica i amable, ens vam trobar molt be.
El blog que em recomanes per descontat que m'agradat i el seguiré.Gracies
Salutacions
Dani, la veritat es que si que es una ruta guapa bonu mes que ruta es un passeig perque es molt sencilla, però està precios tant el salt d'aigua tot i que no es massa gran, com la zona del passeig de la riera que es fantastic.
Sobre la llegenda, per mes que vaig cercar no vaig poder trobar la dona d'aigua, així que no et puc dir si es real o no.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada